Pujada al Pedraforca (Barcelona) | 17 d'octubre de 2010

El Roger i la Txell ens van proposar una sortideta un diumenge: anar a fer una volta pel Pedraforca. Jo ja hi he estat més d'un cop, en cotxe i en moto, però del darrer cop ja feia temps i a més no hi havia estat amb l'Eva. Així que vam acceptar. També van venir el germà de la Txell i la seva parella.

El problema és que ens van enganyar: el que nosaltres ens pensàvem que havia de ser una passejadeta pel mirador i voltants, va resultar que era una pujada al cim. No es que sigui una escalada extrema, però al no saber a què anàvem, jo duia uns texans normals i unes bambes de carrer.

Es una excursió on et pots trobar de tot: des de nois que entrenen i fan la ruta corrents fins a senyores grans i amb sobrepès que amb prou feines arribem a la zona de les grimpades.

Vam aparcar el cotxe al mirador i després de passar pel refugi Lluís Estasen vam començar la pujada. El primer tram del camí no té gaire dificultat i és una passejada força agradable, però a mida que t'acostes al cim el pendents pugen i hi ha trams de grimpada amb certa complicació, sobretot sense el calçat adequat.

 

 

 

 

 

 

Per sort, el dia és esplèndid i les vistes son impressionants.

 

 

Per fi fem el cim del Pollegó Superior a 2.506 metres d'altitud. Descansem una mica, fem un entrepà i les fotos de la fita aconseguida.

 

 

La baixada té moments més complicats que la pujada, sobretot per la zona de la tartera, on tots anem més d'un cop per terra.

 

 

Ja casi a baix, l'Eva va ensopegar amb unes arrels i es va torçar el genoll. Al arribar al mirador el tenia tan inflat que li costava caminar i tot.