Inici | Etapa 1 - dia 01 . dia 02 . dia 03 . dia 04 dia 05 . dia 06 . dia 07 . dia 08 | Etapa 2 | Etapa 3
| Dia 01 . Divendres 8 . 359 km . Sant Boi - Ribaforada |
Avui es el dia en que comencem el nostre viatge, i ho fem anant a la concentració de motos de Pellejo a la localitat navarresa de
Ribaforada (el reportatge complert el trobareu
aquí). Es una trobada a la que anem cada any, amb l'única excepció del 2012, que vam anar a Nordkapp i no ens pillava
gaire de pas. Quedem amb el meu germà Jordi i la seva parella Deborah a la benzinera de Pallejà, i a les 16:30 ens posem en
ruta. Fa molt bon dia, i tot i que l'autovia A2 no és massa entretinguda i la tenim més vista que el TBO, gaudim força
del viatge. Fem una paradeta la benzinera de Candasnos a omplir dipòsits i refrescar-nos una mica i seguim viatge.
Arribem a Ribaforada a les 9 de la nit. Una mitja horeta més tard arriben el Sergi, la Núria i el Jaume. Com que d'aquí
sortim directes al viatge i no volíem anar massa carregats, hem fet que el meu germà ens dugui el matalàs inflable i
el Sergi la tenda, així que quan arriba ja podem muntar. Quan estem tots instal·lats anem a sopar al pavelló. Després,
una estona de festa i a dormir.
| Dia 02 . Dissabte 9 . 148 km . Ribaforada |
Ens llevem amb la calor habitual del lloc i com que dissabte no donen esmorzar, anem al bar del poble i ens fotem uns ous ferrats amb cansalada.
Mentre, arriba el Jose, que com que treballava divendres fins tard no va poder pujar amb nosaltres. Un cop ell ha plantat la tenda sortim a fer
una ruta per passar el matí. Decidim anar a un lloc que veiem als mapes de la zona que es diu "Senda Viva" i que no és massa lluny.
El problema és que quan hi arribem resulta que és una espècie de parc d'atraccions a la natura per nens, i com que no volem
pagar entrada per això anem al restaurant Nuestra Señora del Yugo, on ja vam dinar fa tres anys en una
concentració del VOCS Navarra. Avui no
és el nostre dia: resulta que el restaurant tanca tot el mes d'agost. Així que ens arribem al poble d'Arguedas i anem al bar de la
plaça a dinar.
Quan tornem a la concentració ja hi ha també el Telm i la Tere, que venen en cotxe des de Sòria. Fem les típiques
voltes mirant botigues, motos i una petita exposició de cotxes antics fins l'hora de sopar. Hi ha les clàssiques galtes, i mentre
fem els postres ja comença l'actuació de la Lola Moreno. Com ahir, una bona estona de festa i a dormir.
| Dia 03 . Diumenge 10 . 225 km . Ribaforada - Elgoibar |
Quan ens llevem, amb el mateix bon dia i calor que ahir, anem a cruspir-nos el típic esmorzar de concentra: una pasta, un suc i un
cafè. No cal gaire més, ja que a la ruta hi ha el "almuerzo". La gràcia és que anem a parar al mateix poble i a
la mateixa plaça on vam ser ahir dinant. Collons, no hi haurà pobles a la zona! Com que estan de festes, el poble té els
carrers preparats pels encierros i sembla que s'etiguin protegint de les motos.
Quan tornem a Ribaforada hi torna a haver el Telm i la Tere, així que desmuntem la tenda perquè se l'endurà ell en el
cotxe. El Jaume ja ha marxat, i a la poca estona el David se'n va sol direcció Jaca i el Sergi i la Núria cap a Sitges. Nosaltres
5 dinem la clàssica paella, i quan el Jose, el Jordi i la Deborah se'n tornen cap a Barcelona, nosaltres dos tirem cap a Euskadi.
Sortim amb un cel blau i una calor impressionant, però tot es arribar a Pamplona i es tapa, i a mida que anem pujant fins i tot
comença a fer rasca.
Arribem a Elgoibar a les 19:30 i anem directes a casa del Dani i la Lourdes, on dormirem. Descarreguem la moto, ens canviem i comencem a
visitar família: El Juan, la Carmen, la Mari i el Manolo. Xerrem una estona, els expliquem el viatge que anem a fer i anem a dormir
d'hora, que demà es dilluns i ells treballen.
| Dia 04 . Dilluns 11 . Elgoibar |
Ens llevem prou tard, i el Dani i la Lourdes son a treballar, així que esmorzem i anem a la plaça del poble a trobar la Carmen i la Paula. Com es nota que som a Euskadi, el dia està tot gris i plovisqueja a estones! Dinem a casa del Juan i la Carmen amb el Javi, i després tornem a casa del Dani i la Lourdes, on passem la resta de la tarda xerrant i mirant la tele tots junts. Ens acomiadem abans d'anar a dormir, ja que demà ja no ens veurem.
| Dia 05 . Dimarts 12 . 321 km . Elgoibar - Illats |
Ens tornem a llevar sols, i com ahir el dia es força dolent. Recollim, carreguem la moto i quan sortim al menys la carretera s'ha assecat.
Decidim anar fins a Irún per autopista, ja que l'alternativa és molt dolenta, i un cop a França comencem a circular per
nacionals. Gran error: hi ha un trànsit terrible i les retencions per creuar els pobles son interminables. Per sort un cop passat Baiona
desapareix tothom i des d'allà fem un viatge prou agradable: el temps ha millorat i les carreteres nacionals son molt maques. En un poble
comprem una barra de pa i fem un dinar en ruta a l'estil dels de Noruega.
No ens costa res trobar el poble de Ilats, però un cop allà triguem mitja hora en trobar la nova casa de l'Antoine i l'Eric, com
que és una zona nova, ni els veïns coneixien els carrers. Per sopar ve casi tota la família de l'Eva, i fem una barbacoa al
jardí. A mig sopar es posa a plovisquejar i hem de traslladar-ho tot al menjador interior.
| Dia 06 . Dimecres 13 . Illats |
Quan ens llevem fa un dia molt maco i ens tenen preparat un esmorzar de luxe.
Avui serà un dia sense moto, així que ens duen en cotxe a
Saint-Macaire, un poble medieval preciós del segle XII. Hi entrem des de la muralla (Les Remparts), i anem cap al Priorat i
l'església de Saint-Sauveur, i despré a la plaça del mercat (Le Mercadiou) amb l'estació de correus
(Relais de poste Henri IV).
A migdia tornem a casa a dinar, i després de descansar una estoneta tornem a agafar el cotxe per anar a
Saint Émilion, que des del 1999 és patrimoni mundial de la
Unesco. La ciutat és una de les principals zones de vi negre de Bordeaux, i per la seva tradició vinícola es poden trobar
botigues que venen esqueixos de vinya de totes les varietats de la zona.
Visitem l'església monolítica del segle XI totalment excavada a la roca i coronada per un campanar del segle XIII, l'església
colegiata i el seu claustre, i les grans muralles, on destaca un fragment de paret del que havia estat un convent Dominicà.
Per sopar ens duen al poble de Libourne, a un restaurant senzillet però amb un menjar exquisit i una presentació espectacular.
| Dia 07 . Dijous 14 . 747 km . Illats - Ginebra |
Posem el despertador a les 8 per no sortir massa tard, que ens espera una ruta força llarga d'uns 740 km. Recollim tot l'equipatge i quan
sortim a esmorzar l'Antoine ja s'ha llevat i l'Eric ho fa poc mes tard. Carreguem la moto i anem per autopista directes a la ronda de Bordeaux
per enfilar cap a Ginebra. Quan portem poc mes de 50 km comença a xispejar, i com que la cosa va empitjorant hem de parar sota un pont a
posar-nos els impermeables. I des d'allà tot el viatge es una alternança continua de plovisquejos i clarianes, per sort en cap moment
ens plou massa seriosament i podem anar fent via.
3 repostatges i 7 peatges (amb un total de 41 euros) després arribem a la frontera suïssa, on hem de comprar la vinyeta per poder
circular per les carreteres (36 euros mes).
Arribem a l'hotel a la primera i sense problemes (miracle!), però ens trobem amb la sorpresa de que l'estan remodelant i no s'assembla de
res a com era fa 4 anys: els peixos de la finestra del carrer son a la recepció i no al bar, la paret de l'ascensor es blanca en comptes
de simular una llibreria, i en els replans de cada pis ja no hi ha aquelles col·leccions d'objectes curiosos. Quina llàstima! L'Eva demana
si ens poden donar l'habitació del segon pis on va estar ella, però el dos primers pisos estan en obres i acabem al sisè.
Quin fracàs de remember! En fi, que sopem una mica mes de pa amb embotit i a dormir, que el dia ha estat força cansat.
| Dia 08 . Divendres 15 . Ginebra |
Ens llevem a les 9. El dia està tot gris i plujós, quin èxit! Baixem a esmorzar ràpid que no ens tanquin. El bufet
és força correcte, amb pans, embotits, melmelades, iogurts, formatges... Pugem a l'habitació, ens canviem, agafem els
impermeables per si de cas i anem caminant a les Nacions Unides, com fa 4 anys.
A la plaça del davant hi ha l'escultura "Broken Chair" (cadira trencada), realitzada el 1997 i que és una invitació a tots
els Estats a signar el Tractat de Prohibició de mines antipersona.
Ens fem unes fotos davant de la porta principal, aquest cop els dos junts.
Després entrem a l'edifici per fer la visita guiada. Per fer-la en castellà falten dues hores, així que ens apuntem a
l'alemany i ja li aniré traduint. En 10 minuts comencem la visita d'una hora, força interessant. Ens expliquen la història
de les Nacions Unides, el que hi fan, com funciona, etc. Veiem la sala on en Barceló hi va fer el polèmic sostre com a regal
d'Espanya, però hi estan fent una reunió i no ens deixen fer fotos. Tots els passadissos estan plens d'obres d'art, la majoria
regals de diferents països. Hem visitat dues sales: una de les petites per 500 persones situada a l'edifici nou i la més gran de 2000
persones situada a l'edifici vell.
Quan sortim anem caminant cap al llac Leman, on fem tot el passeig fins al Pont de Mont Blanc. Entrem a informació turística a
per un mapa en condicions i anem a dinar. Desprès creuem el pont per anar al gran sortidor d'aigua.
Tornem al casc antic a fer-nos la foto davant del rellotge de flors, a veure la Catedral de San Pedro i voltar pels carrerons.
Agafem un bus per tornar a l'hotel, i com que no és massa tard i fa més bon dia que pel matí, agafem l'estelada i tornem
a les Nacions Unides a fer unes fotos a l'avinguda de les banderes de l'entrada principal. Agafem un altre bus per tornar a l'hotel, i ja ens
hi quedem ordenant papers i recollint una mica per demà.
