Inici | Etapa 1 | dia 01 . dia 02 . dia 03 . dia 04 . dia 05 . dia 06 . dia 07 . dia 08 . dia 09 | Etapa 2 | Etapa 3
| Dia 01 . Dilluns 6 . 261km . Sant Boi – Narbonne |
Avui comença el gran viatge. Ens llevem d’hora per assegurar-nos de no perdre el tren a Narbonne, esmorzem, carreguem
la moto i cap a l’autopista hi falta gent.
A mida que avança el matí comença a fer calor, tot i que no portem el forro tèrmic de la cordura, passem una calor terrible.
És el que té circular a 30º amb roba per anar a 15º. A mig camí, pensant en vàries coses, m’adono que m’he deixat la
documentació de la moto. No m’ha passat mai i em passa en el viatge més llarg i lluny que he fet en la vida! Ja és massa
tard per fer mitja volta, així que tirem i ja veurem què fem. Em feia por que me la demanessin per carregar la moto al tren,
però no ho han fet.
Arribem a l’estació sense problemes, però un cop allà no teníem ni idea de què fer. No hi havia res d’informació, com si se
suposés que saps el que has de fer. Per sort hi havia uns nois alemanys que tornaven a casa i sabien més o menys com anava tot.
Després d’una bona estona d’espera, ens criden per embarcar. Tot i que les motos havíem de ser les primeres, en falten dues
per arribar i embarquen els cotxes. Al final no venen i acabem embarcant els darrers. Molt divertit pujar la moto, tot i que
els responsables son uns patates lligant la moto i l’haig d’acabar d’assegurar jo mateix.
Un bus ens porta fins l’estació de passatgers, esperem unes hores que aprofitem per trucar al Jordi i fer alguna cosa amb
els papers. Li demano que vagi a casa, me’ls escanegi i me’ls enviï per mail, que ja me’ls imprimiré a casa del Ramón a
Køvenhavn.
Al tren compartim compartiment amb un matrimoni alemany que també va en moto (cadascú amb la seva) i que ve de
fer una ruta per França. Els expliquem el nostre viatge i els encanta. A estones el viatge es fa avorrit, no hi ha massa
per fer ni al tren ni al compartiment. Llegeixo una mica, faig una becaina i ens fem un tip de mirar per la finestra. A
l’hora de sopar, els alemanys van primers al vagó restaurant, i quan tornen hi anem nosaltres. Ens demanem unes cerveses
i traiem els entrepans de pollastre i hamburguesa amb enciam i tomàquet que portàvem de casa. Quan tornem al compartiment,
els alemanys ja s’han preparat per dormir, així que fem el mateix.
| Dia 02 . Dimarts 7 . 342km . Hamburg - København |
Quan ens despertem, els alemanys no hi son, així que decidim esperar que tornin d'esmorzar per anar-hi nosaltres.
Però resulta que eren al compartiment del costat esperant que nosaltres ens despertem. Al final el revisor ens porta
l'esmorzar al compartiment. Els alemanys baixen a Neu Isenburg i acabem sols fins a Hamburg-Altona. Arribem casi una hora
abans del previst, però esperant a poder descarregar la moto se'ns fa l'hora prevista.
Carreguem l'equipatge, ens liem per sortir de la ciutat (malgrat el mapa que portem) i tirem autopista cap al nord. Arribem
al primer ferry del nostre viatge Puttgarden-Rødbyhavn, de 45' de trajecte. Entre que lliguem la moto i tanquem l'equipatge,
amb prou feines ens dona temps a fer una volteta pel vaixell abans de vestir-nos altre cop i deslligar lo moto. Som
uns principiants!
Volia posar benzina a la darrera estació d'Alemanya, però en els darrers 10km no n'hi havia cap i haig de posar a la
primera de Dinamarca, on mai en deu posar ningú perquè és més cara. En fi, que anem tirant fins arribar a København,
i com és evident i malgrat el mapa, ens perdem a l'entrada de la ciutat. Ni tan sols un parell de paios ens saben indicar bé.
Al final aconseguim arribar a casa del Ramón, i allà estan ell i la dona esperant-nos. Ens han preparat un sofà-llit
al semi-soterrani de la casa. Li demano al Ramón d'imprimir els papers que m'hauran enviat per mail, i em diu que ell no
té impressora, però que podem anar a casa d'un amic seu. Li reenvio el mail a l'amic i anem en moto a casa seva el Ramón
i jo. Quan hi arribem ja ho ha imprès tot. Per cert, l'amic també és català. Li comento una mica el nostre viatge, i diu
que a l'endemà el Barça juga un amistós a Göteborg contra el Manchester. Collons, si demà havíem d'anar fins a Göteborg!
Anda que no estaria bé passejar-se per la ciutat en moto amb l'estelada! Tornem a casa del Ramón, sopem l'Eva i jo sols,
ja que ells havien sopat abans amb els nens, i en acabat ens posem a xerrar una estona del viatge. Els encanta! Ens anem
a dormir d'hora, que ells demà treballen. En Ramón surt aviat, però quedem per esmorzar amb la Gitte i els nens i marxar
plegats.
| Dia 03 . Dimecres 8 . 416km . København – Unda |
Ens llevem, recollim una mica i quan pugem en Ramon tot just està marxant a treballar en bici, així que ens dóna temps a
acomiadar-nos. Esmorzem i carreguem la moto mentre la Gitte ja marxa amb els nens.
Haviem de sortir de København cap al sud, cap al pont-tunel
d'Øresund que l'uneix amb Malmö, però altre cop ens equivoquem i anem cap al nord. Quin èxit estem tenint! Acabem a
Helsingør i hem de creuar en ferry a Suècia. Ens perdrem el pont, però no és qüestió de fer una volta de 100km a lo tonto.
Tirem direcció a Halmstadt, cuna de Roxette. Com que la ciutat en sí no
té res especial, anem directes a Tylösand a veure l'hotel del Per.
Fa un dia força dolent i ens plou una estona i tot, però em puc fer unes fotos davant del cartell de l'hotel y de l'entrada
del Leif's Lounge. Molt friki, ja ho sé. La platja evidentment és deserta.
Tornem a Halmstad, aparquem la moto al costat del canal i fem una volteta a peu cap al centre. Acabem en una placeta on dinem
els nostres primers hot-dogs amb puré de patates i ceba fregida. Molt bons!
En acabar, seguim ruta amunt i poc abans de Göteborg sortim de l'autovia a un poblet a buscar allotjament. No trobem res i
preguntem a uns nois que seuen en una terrassa. Per l'smartphone un troba un càmping al costat mateix de Göteborg. Hi anem i
la noia ens diu que només li queda una habitació per casi 2.000 sek, uns 220€, que el partit del Barça i un festival de música
han col·lapsat tots els allotjaments als voltants de la ciutat. Merda, el que primer feia gràcia ara resulta que ens puteja la
primera nit.
Tornem a pujar a la moto i seguim uns 50km amunt. Parem en un àrea de descans i hi trobem un mapa de la zona indicant els càmpings.
Des d'allà mateix truquem al càmping Unda, prop d'Uddevalla i reservem
una cabina per 670 sek (83€). Una mica careta, però no estàvem ja per
triar massa. A més, era una cabina de 4 persones. Ens costa una mica arribar-hi i ens perdem un parell de cops per Uddevalla abans de
trobar la carretera a Unda, però quan hi arribem val la pena: el càmping és en un parc natural i el lloc és preciós. Ens instal·lem
i anem a fer una volta a peu rodejant un turó. Acaba fent una tarda molt maca.
| Dia 04 . Dijous 9 . 142km . Unda – Fredrikstad |
Avui hem d’arribar a Fredrikstad, lloc on es fa el International Vulcan Rally d’aquest any. Com ja he explicat, el motiu d’anar a Nordkapp
aquest any ha estat el poder coincidir amb aquesta concentra. Allà ens trobarem a la colla del Sergi, la Núria, el Pedro i la Txaro.
Ells ja baixen de fer Nordkapp, ja que van poder agafar les vacances dues setmanes abans que nosaltres. Serà divertit trobar-se a
tants kilòmetres de casa!
Si es vol veure un reportatge fotogràfic més extens de la concentració, l’he penjat a la pàgina web del club:
www.despertaferromg.com
Com que al final ahir vam haver de fer més camí del previst, som força prop de Fredrikstad, així que no tenim gaire pressa per posar-nos
en camí. La idea inicial era arribar a primera hora al càmping, deixar tot
l’equipatge i arribar a Oslo a fer turisme. Però com que suposem que la colla del Sergi no hi haurà anat, decidim deixar la visita pels
dies de la concentra i anar-hi tots plegats. Ja que no hem pogut coincidir per fer el gran viatge, al menys que puguem fer alguna visita
junts. Com que el dia s’ha aixecat preciós, cel blau i radiant, decidim fer un altre volta pel parc natural que envolta el càmping on som.
Com vam veure ahir, l’entorn és espectacular.
Cap a les 11 anem tirant, sense pressa, fent alguna paradeta en algun castell vora la carretera, i poc passat el migdia arribem, a la
primera, al càmping de la concentra. Ens inscrivim i anem a l’habitació que teníem reservada. Ens instal·lem, dinem a la mateixa habitació
i sortim a fer una volta per esperar a que arribi la resta. La concentra de moment està poc animada, així que anem a un fortí que hi ha
molt a prop i que està molt ben restaurat, fins i tot amb unes grades per fer-hi espectacles.
Cap a mitja tarda arriba la colla, i després de les abraçades i primeres explicacions del viatge, van a muntar les tendes. Nosaltres
vam decidir no anar amb tendes aquest cop per problemes d’espai, però ells tenien la sort d’anar amb cotxe de suport. En fi, que passem
una tarda típica de concentra, xerrant i bevent birres (no gaires que van a uns 6€ la llauna de 0,5!). El sopar és entre les 7 i les 9,
així que apurem fins a les 9. Força bo.
Parlant dels plans d’aquests dies, resulta que tenen intenció de quedar-se al càmping el diumenge al acabar la concentra i anar llavors
a visitar Oslo en tren. Nosaltres no ens podem quedar un dia més, així que o anem sols a Oslo o no el veiem. Mira, com que tampoc hem
visitat Køvenhavn ni anirem a Stockholm, no passa res si tampoc veiem Oslo. Preferim passar els tres dies tots junts.
I comentant el nostre viatge, ens fan veure que l'etapa de 650km que teniem prevista pel dia d'arribar a Nordkapp és una mica massa llarga
per les carreteres que ens hi trobarem, així que decidim allargar una mica les tres etapes anteriors i reduir la de Nordkapp tot el que
puguem.
Seguint l’horari nòrdic, poc més tard de la 1 la nit ja s’ha acabat la festa, així que a dormir.
| Dia 05 . Divendres 10 . Fredrikstad |
Després d’esmorzar anem tots a visitar Fredrikstad, que té un casc antic preciós rodejat per uns canals en forma d’estrella, que
abans devien ser el fossat de la muralla. Agafem un ferry per creuar a la part nova de la ciutat, on aprofitem per anar a un súper
i proveir-nos de birres per la concentra.
La tarda torna a ser de concentra: xerrades, birres, més xerrar i més birres, actuació musical en directe... i més birres. La nit,
com ahir, s’acaba aviat. Aquests noruecs...
| Dia 06 . Dissabte 11 . 57km . Fredrikstad |
Pel matí l’Eva i jo anem a fer un altre volta pel casc antic, a buscar una oficina d’informació. En trobem una on aconseguim guies
de càmpings de noruega i suècia, però a més ens duem la sorpresa de que hi ha mercadillo als carrers i hi ha molta animació.
Després de dinar es fa la ruta, on es pot escollir entre visitar un castell o anar cap a la costa. Home, si som a noruega, lo seu
son les costes, no? Així que unes 100 motos ens dirigim cap al sud, a un arxipèlag preciós, fins a un poblet de pescadors on fem
una parada a menjar un gelat (la única botiga del lloc no té res més).
Al tornar de la ruta, el Pedro s’adona que porto la parrilla de la moto molt caiguda enrere. Doncs si, suposo que el pes excessiu
de l’equipatge i algun sotrac han fet que les platines laterals s’hagin doblegat una mica. De moment no és massa, però si segueix
cedint o s’arriba a trencar serà un problema perquè no tindré com dur-ho tot. Així que per evitar-ho redistribuïm una mica el pes:
passem totes les llaunes de menjar a l’alforja i el Sergi ens deixa una bossa impermeable que lligo davant del manillar. Esperem
que n’hi hagi prou. Com ahir, la resta del dia consisteix en menjar, beure i xerrar.
| Dia 07 . Diumenge 12 . 681km . Fredrikstad - Ljusne |
Ens llevem ben d'hora i ho recollim tot per començar les maratonianes etapes de pujada a Nordkapp. Esmorzem uns bocates i ens en
preparem uns quants més pel dinar de camí. Ens acomiadem del Sergi, la Núria, el Pedro i la Txaro, i anem fent via.
La carretera és farcida de radars, així que hem d'anar molt en compte, tot i que per sort estan tots ben senyalitzats. Un cop
agafem la E18 ja se li pot fotre més canya: la carretera té 3 carrils, un per banda, i el del mig es va alternant en la direcció
per convertir-se en autovia de 2 carrils. El límit son 110 km/h, excepte en les cruïlles que s'ha de reduir a 60 o 80. Com que
necessitem fer més recorregut del previst inicialment, no arribem a Stockholm i tallem cap a Uppsala (l'Eva es queda sense veure
el castell de
Gripsholm).
Des d'una parada a l'autopista truquem a un càmping de la guia i reservem a
Ljusne, passat Gävle. Al final hem fet 140 km més dels previstos. La cabana és molt mona i el càmping està força bé. Fem una
volteta pel canal del costat i sopem una llauna de llenties a la riojana que portem.
| Dia 08 . Dilluns 13 . 716km . Ljusne – Örnvik |
Ens llevem a les 7 i baixem a esmorzar a la cafeteria de recepció. Recollim, i quan ve el paio a comprovar la cabana ens diu que
segons els partes meteorològics, el temps al nord d'escandinàvia està sent molt bo, calorós, i seguirà així tota la setmana. Ole,
ole! Si encara tindrem sort amb el temps!
Fem carretera tot el dia, parant a dinar en una gasolinera d'Umeå una hamburguesa i un hot-dog amb puré de patates. Força bo. I
això amb una caloreta que fa creure que el que ha dit el del càmping era cert. Doncs si, com més pugem, més blau i clar és el cel.
Quina meravella de viatge! A mitja tarda parem a fer benzina en la gasolinera d'Örnsköldsvik, que té un trampolí de salts d'esquí
al costat mateix.
En una parada de descans reservem al càmping d'Örnvik prop de Luleå, fi
d'etapa previst després de les modificacions. Ens donen una cabaneta molt maca, amb dos llits grans en llitera, així que dormim
al de dalt el de baix el fem servir per deixar els trastos.
Com que al entrar al càmping hem vist un senyal de supermercat, decidim anar a comprar alguna cosa per menjar. I com és evident,
no ho trobem. Un sol senyal amb el carrito i res més. Ens fiquem en una urbanització sense sortida i la gent ens mira amb cara de
"aquests s'han perdut". Ens fiquem en un polígon on totes les botigues ja son tancades (son més de les 8), però al final de tot hi
ha un mega-super obert on venen menjar, ferreteria, jardineria, de tot. Comprem un pa tipus bimbo, negre i amb pipes, boníssim,
uns tomàquets, una bossa d'enciam 4 estacions, uns sobres de caputxino per l'Eva i un tetrabrick de suc de préssec per mi per
esmorzar. Tornem al càmping, sopem l'amanida i unes llesques amb paté i a dormir.
| Dia 09 . Dimarts 14 . 555km . Örnvik - Ivalo |
He obert un ull i hi havia tanta claror que semblaven les 10 del matí... i només eren les 6! Ens llevem a les 7, recollim, esmorzem
(el suc d'ahir resulta que era una espècie de melmelada en brick) i vora les 9 ja som en camí.
Creuem la frontera amb Finlàndia i perdem una hora (al rellotge). A Rovaniemi busquem l'oficina d'informació per saber on és el
Parc de Sant Claus i aconseguir una guia de càmpings del país. Arribem
al parc a les 2 (hora local), lliguem tot l'equipatge a la moto (incloses jaquetes i pantalons de cordura), truquem a un càmping
per reservar i al entrar al Parc descobrim que hi ha guardarroba.
El parc és molt interessant: tot soterrani, excavat a la terra. Comencem per una gran bola de vidre amb neu on hi ha un elf que
parla català i ens fa una chopper amb globus. Pugem al tren de les 4 estacions, ens fem unes fotos amb Santa Claus, fem un curs d'elf,
visitem una exposició de figures de gel a 10º sota zero (inclosa la butaca que el Sergi va trencar unes setmanes abans) i mirem moltes botigues.
Tornem a la moto i a 2km hi ha l'altre complex, que és per on passa en Cercle Polar àrtic (a 66º 32' 35") i ens fem les fotos de rigor
davant la senyal que indica Nordkapp a només 680km. A 12km del complex la 1600 em fa 50.000km! Una campeona!
A partir d'aquí la carretera es fa encara més espectacular: rectes inacabables vorejades d'arbres, que de tant en tant s'interrompen
per deixar pas a un llac immens que va més enllà del que es veu. I tot verd, molt verd.
I els senyals de perill de rens es fan realitat i en comencem a veure. Els tres primers a la vora de la carretera, i s'aparten quan
ens hi acostem, però el següent és al bell mig i ni es mou quan li passem amb la moto a menys d'1 metre del cul. Des d'allà és un no
parar: al voral, creuant la carretera asseguts, passejant, sols o en grup, n'hem vist més de 30, inclosos 2 de molt grans amb una
cornamenta impressionant.
En fi, que tot i que des de Rovaniemi no hi ha radars i anàvem a 110 tota l'estona, tanta parada a fotografiar rens ens fa arribar al
càmping a les 8:30. La cabana és mínima: dos llits i una taula.
L'edifici comú és en obres, i la cuina provisional és tant trista que passem de cuinar res i sopem embotit i pa. L'Eva condueix
una moto per primer cop, i a dormir que demà és el gran dia!
