Inici | Etapa 1 | Etapa 2 | Etapa 3 | dia 19 . dia 20 . dia 21 . dia 22 . dia 23 . dia 24 . dia 25 . dia 26 . dia 27
| Dia 19 . Divendres 24 . 253km . Øysand - Bud |
Avui comencem la tercera part del viatge: la costa dels fiords. El dia es torna a aixecar tapat (això ho escric molt sovint, no?),
i és que per molt que per la tarda faci sol, no aguanta al dia següent. Anem tirant per la E39, que malgrat ser una carretera principal
té uns trams de muntanya que no tenen res a envejar als Pirineus. Ens cauen algunes pluges, curtes i febles com sempre, que s'intercalen
amb alguna clariana que ens deixa veure una mica el solet. Agafem el ferry de Halsa a Kanestraum, un recorregut curtet i tranquil.
Al desviar-nos cap a Kristiansund ens fem un embolic en una cruïlla i ens fotem en un peatge en direcció contrària. Les motos no paguen
peatges en els automàtics, però en els 4 manuals que hi ha sí. Li expliquem a la dona que anem a l'inrevés i ens deixa fer la volta i
pagar només un cop. Quina bona gent! De fet hi ha una cruïlla on només un senyal de prohibit girar t'impedeix saltar-te el peatge, no
hi ha cap barrera. Només en un país com aquest això pot funcionar.
En fi, que entrem a Kristiansund i dinem el nostre clàssic menú de benzinera de hot-dog i bocata amb beguda. Per sortir de la ciutat
ens tornem a liar i fem un parell de voltes fins trobar, gràcies al mapa de l'aparador de l'oficina d'informació, l'entrada al túnel de
6km que enllaça amb l'illa d'Averøy. El paisatge aquí torna a ser totalment diferent: molta roca, vegetació baixa, i molt desolat.
Llavors arribem a la famosa Atlanterhavsveien, la Carretera de l'Atlàntic,
que com ja ens havien avisat és molt maca però molt curta. Son una successió de ponts que passen d'illeta a illeta, amb un molt espectacular
amb força pendent (perquè els vaixells passin per sota) i corba de drets (en sentit sud). Li fem un futimé de fotos, fins i tot jo me'n
vaig sol amb la moto per anar i tornar i que l'Eva em faci fotos mentre el creu-ho. Ponts apart, la costa és espectacular, plena d'illetes
i pedrots. El cel s'està destapant, i el solet fa que tot sigui més maco.
Acaba la mítica carretera, seguim per la ruta turística nacional, que segueix la costa passant per una zona de granges i conreus. Pobre
gent, tant tranquils que devien estar ells tant apartats del mon, i va el govern i els fa passar tots els turistes de Noruega per davant
de la porta de casa. Parem en un àrea de descans molt xula, amb mirador a la vora del mar, i ens hi estem una estona gaudint de les vistes
i el sol.
Arribem a Bud i anem a un Bunpris a per unes birres (encara no son les 6) i la clàssica bossa de pa de motllo. Decidim quedar-nos al
càmping de Bud en lloc d'arribar a Malme, i és tot un encert: la zona és preciosa i el
càmping molt maco. Per 400 nok tenim una cabana força gran, amb cuina equipada i llitera. Sortim a fer una volta a admirar les cabanes
més grans (l'Eva en vol una per viure). Aquí també hi ha una zona de caravanes on els avances son cabanes de fusta enlloc de tendes de tela.
| Dia 20 . Dissabte 25 . 319km . Bud - Lunde |
Avui ha de ser un altre gran dia en aquest viatge, i és que hem de fer la famosa
Trollstigen. Per variar, el dia s'aixeca tapat.
Anem tirant, i mentre fem unes fotos a un pont molt espectacular, ens passen un grup de 10 motos amb matrícula noruega. Les acabem
atrapant al ferry de Sølsnes a Åfarnes. Xerrant amb un del grup, ens explica que van també a fer la Trollstigen per acabar a un hotel
de Loen. Penso: mira que bé, podrem fer la Trollstigen en grup i serà més divertit.
Sortim del ferry, i els cotxes es barregen amb les motos. Per tornar a agrupar-se, els moteros es foten a 110-120 en una carretera
limitada a 60 i plena de corbes i canvis de rasant. En 5 minuts ja els hem perdut de vista. Doncs apa, altre cop sols i al nostre ritme.
Ens fem la foto de rigor a la cruïlla amb el rètol de la Trollstigen i al senyal de "perill de trolls". Comencem a pujar. La carretera és
espectacular, amb uns revolts de paella que en més d'una corba de dretes haig de posar primera. L'entorn també és brutal, amb tot de
salts d'aigua, que malgrat l'època en que estem, més d'un baixa força abundant. Arribem a l'àrea de descans superior, on hi ha tots els
moteros del ferry, ja a punt de marxar. Anem a peu als dos miradors sobre la carretera a fer les fotos de tot el recorregut i els salts
d'aigua.
Fins llavors el dia anava aguantant entre mig tapat i alguna clariana amb moments de sol, però al continuar la ruta se'ns posa a ploure
el minut de rigor. Arribem al següent ferry, de Linge a Eisdal, tan curtet que ni ens separem de la moto. Pugem a un altre port, i al
començar la baixada per la Carretera de les Àguiles hi ha un mirador espectacular sobre el
Geirangerfjorden. La carretera té 11 corbes de paella que no tenen res a envejar a la Trollstigen.
Arribem a Geiranger i anem directes al moll d'on surt el ferry a Hellesylt. Encara falta 1 hora pel següent (estava controlat), així
que ens posem a dinar en unes taules de pic-nic allà mateix. Embarquem, pugem a coberta i seiem en dues de les poques cadires lliures
que havien deixat dos autocars d'italians. El fiord és espectacular, i per la megafonia del vaixell van explicant, en noruec, anglès,
alemany i italià, les curiositats que anem passant: les múltiples granges abandonades i els salts d'aigua i les seves llegendes (les set
germanes i el pretendent).
Quan seguim carretera des de Hellesylt, se'ns posa a ploure, i per primer cop en tot el viatge no dura només un minutet, sinó dues hores
i a estones amb força intensitat. La primera pluja intensa i duradora a Noruega! Tot i això, amb la cordura en tenim suficient, i només
em poso les manyoples impermeables sobre els guants. Quan ja ens plantejàvem parar i acabar el dia abans del previst, va afluixant fins
que només queda un plovisqueig intermitent, així que decidim arribar al Lunde
Turiststasjon.
I realment val la pena! El lloc és increïble, al costat mateix d'un salt d'aigua espectacular que baixa des de la glacera de
Jostedal, la més gran de Noruega, que es veu des del càmping. Com sempre, ens
quedem una cabana petita. La dona de recepció ens diu que per demà es preveu bon dia, i encara millor a Bergen. Desempaquetem, posem a
secar tot el que podem i anem a fer una volta per una zona on hi ha un jacuzzi a l'aire lliure i una cabaneta octogonal on s'hi poden fer
barbacoes a dins si ho llogues. La cuina comú està ben equipada, així que sopem el darrer sobre de pasta que portàvem de casa i a dormir.
| Dia 21 . Diumenge 26 . 318km . Lunde - Bergen |
El dia es torna a aixecar tapat i amb una boira que no deixa veure res de les muntanyes del voltant ni la glacera. Esmorzem a la cuina
comú, recollim i anem tirant. Ens fiquem en un altre ruta turística nacional, com totes les de la zona plena de salts d'aigua espectaculars.
Una de les famoses àrees de descans porta al Likholefossen, un pont sobre un riu sobre una part de ràpids impressionants. El pont,
metàl·lic, és tota una obra d'art. Hi ha uns camins de fusta que deuen dur a una cascada o similar, però ni tenim temps ni anem equipats
per grans caminades.
Cap al migdia el cel es va destapant i arribem a un altre carretera tipus Trollstigen, aquesta l'agafem de baixada i la vista des de dalt
és preciosa. Agafem un altre ferry i seguim fent carretera de muntanya, per una zona de llacs i rius. El cel ja s'ha destapat del tot i fa
un sol radiant.
Empalmem amb la E39 ja per arribar a Bergen, i a uns 30km parem en un àrea de descans per mirar mapes per entrar a Bergen i per contactar
amb el Pau, que ja és a casa esperant-nos. Per l'àrea de descans hi corre un gat que és clavat a la Tara. Com l’enyoro! Entrant a Bergen
creuem un parell de túnels que a l'entrada tenen un senyal de prohibit circular motos, a més dels habituals prohibits vianants, bicicletes
i tractors. Es molt estrany, potser és pel tema dels peatges, com que les motos no paguem als automàtics, potser tenim accessos restringits.
En qualsevol cas, no tenim alternativa i passem. A més, tampoc som els únics moteros...
I com és normal ens liem entrant a la ciutat, i com que el mapa de Bergen que duem és molt parcial, no sabem on som. Per sort anem a parar
a un punt d'informació i aconseguim un mapa de la ciutat. Ens situem i acabem arribant a casa del Pau. Abraçades de benvinguda, ja ni sabem
el temps que fa que no ens veiem! Presentacions amb l'Eva i anem entrant l'equipatge a l'apartament.
Ja canviats i vestits de persones altre cop, anem a sopar. Son les 7, però el Pau fa horari noruec. Anem a un lloc que coneix prop de casa
i sopem uns plats força bons: l'Eva un bistec de balena, per fi, que a Andenes es va quedar amb les ganes, jo un filet de no sé quin peix
blanc amb salsa, molt bo, i el Pau unes boles de carn que ja havia menjat i li agraden molt. Tot acompanyat d'unes birres.
En acabat anem a fer una volta pel port, que és on hi ha l'oficina d'informació on havíem estat abans, i les famoses cases de colors amb
façana al moll. Però resulta que no només son aquelles cases, per darrera hi ha tot un poblet de cases de fusta amuntegades, amb força
desordre però molt xules, la majoria son botiguetes, tallers i cases d'artistes. El lloc està considerat Patrimoni de la Humanitat per
l'Unesco.
Volem agafar el funicular que puja a la muntanya i veure les vistes de Bergen, però acaba de sortir un i el següent és en mitja
hora. Com que ens fa mandra esperar tornem a casa. Pel camí trobem un sports-bar on estan retransmetent l'Osasuna-Barça de la lliga
(per cert, 1-2), i el Pau ens comenta que a Bergen hi ha molta afició pel Barça, tot i que evidentment l'Osasuna no desperta gaire interès
i no hi havia ningú mirant la tele. Un cop a casa xerrem una mica dels vells temps i li comuniquem que ens casem, i que és la primera persona
que ho sap oficialment (sense contar l'SMS al Roger des de Nordkapp mateix). Com que encara és d'hora, acabem veient una peli del Sherlock
Holmes en DVD.
| Dia 22 . Dilluns 27 . 386km . Bergen - Tau |
Ens llevem amb un dia radiant, cosa que no ens ha passat gaire sovint aquest viatge, i encara és més estrany a Bergen. Per això, tot
i ser dilluns, el Pau es planteja no anar a treballar. Es veu que és normal fer campana a la feina amb el bon temps com a excusa. Però
com que té una fuita a la dutxa, truca al lampista i li ve al cap de d'una estona. Esmorzem els tres unes galetes, carreguem la moto,
ens acomiadem i anem tirant cap a la ruta d'avui.
A l'àrea de descans on ahir hi havia el gat ens desviem i enfilem una de les carreteres nacionals. El paisatge segueix la tònica dels
darrers dies: fiords impressionants, vegetació abundant i infinitat de salts d'aigua, els més espectaculars amb mirador propi.
Una de les carreteres turístiques ens porta a un coll de muntanya amb un paisatge totalment diferent: escara vegetació, llacs petits,
refugis aïllats, i una carretera estreta i plena de forats que em va fer patir una estona. Vaig acabar amb els braços esgotats.
Uns quants kilòmetres i 3 ferrys després arribem a on teníem reservat l'allotjament des de casa: el
càmping Whatne. Com que les cabanes eren totes de 4 i molt cares, havíem
reservat una caravana que era més econòmica. Ens donen a triar dues: una amb avancé i aigua corrent, i l'altre amb vistes al fiord.
Tenint en compte que no tindrem temps per gaudir de les vistes, l'elecció és força lògica. La caravana té un llit doble a cada extrem
i una cuineta al mig, i a l’avancé hi ha la taula i uns sillons.
Anem fins a un súper de Tau a comprar menjar pels dos dies que hem d'estar aquí: esmorzars complerts amb llet, pastís i galetes com les
que tenia el Pau, pa i paté per emportar al Preikestolen, i hamburgueses de peix i potatosalad per sopar. Durant tota l'estona que estem
a l’avancé ens hem de barallar amb uns mosquits enormes.
| Dia 23 . Dimecres 28 . 61km . Tau - Stavenger - Preikestolen - Tau |
Hem estat tota la nit sentint com plovia, just el dia que hem de fer la caminada! El pla era anar al
Preikestolen a primera hora, i a mitja tarda anar a Stavanger
a veure els meus pares, que estan de creuer pels fiords i s'hi estan fins a les 6. Per sort se m'acut connectar el mòbil i veig vàries
trucades perdudes de la meva mare, així que la truco per si de cas hi ha algun canvi. Ens diuen que surten d'excursió a la una i mitja,
i que quan tornin ja marxaran amb el creuer, així que ens hem de veure ja.
Doncs canvi de plans: primer Stavanger i ja farem el Preikestolen per la tarda. Decidim deixar la cordura i anar de carrer amb els
impermeables, o sigui que els traiem de l'alforja per primer cop en tot el viatge. Anem al port de Tau per agafar el ferry i decidim
deixar la moto allà i creuar a peu: surt més econòmic, i com que els meus pares també seran al port ens serà més fàcil moure'ns.
Ens trobem al costat del seu mega-creuer. Petons, abraçades i expliquem una mica com ha anat el viatge fins ara i anem a trobar les
altres dues parelles que fan el viatge amb ells. Fem una volta tots plegats i els expliquem que ens casarem. Més petons, abraçades,
felicitacions... i alguna llagrimeta.
El dia es va aclarint i sembla que vol sortir el sol. Quan tornen tots al creuer, nosaltres anem a l'oficina d'informació a preguntar
pel temps. Segons els partes d'internet, el temps ha de millorar per la tarda i no ha de ploure. No, si encara haurem tingut sort
d'haver de canviar els plans!
Tornem a agafar el ferry a Tau, agafem la moto i arribem a l'aparcament d'on surt el camí a peu al Preikestolen. Agafem el dinar i
fiquem els impermeables a les bosses. Ja sabíem que el camí son dues hores de camí de cabres, però sempre creus que la gent exagera
una mica. Doncs no. Les dues hores son veritat, i el camí de cabres es queda curt: trams on casi s'ha de fer escalada per uns rocs
enormes, amb rius pel mig, zones enfangades, trams més plans i fins i tot alguns amb passera de fusta. En algun tram plovisqueja una
mica i ens de posar i treure l'impermeable constantment.
Arribem a la famosa roca i és veritat que tot el camí val la pena: les vistes son impressionants i el lloc és increïble. Ens fem les
fotos de rigor a la vora del penya-segat de 605 metres sobre el fiord, però tot i que el dia s'havia aclarit força, hi ha una boira
que va i ve contínuament i hem de repetir les fotos diverses vegades. Com a Nordkapp, més val assegurar.
Dinem allà mateix i comencem el camí de tornada. Si alguns trams de pujada ja eren difícils, de baixada encara ho son més. Ens despistem
del camí un parell de cops, però acabem arribant a baix, força cansats. Després de tanta moto, una caminada d'aquesta magnitud ens ha
deixat baldats. L'alberg que hi ha a l'aparcament és un edifici molt curiós, de fet l’havíem vist a l'exposició d'arquitectura de Tromsø.
Hi havíem intentat reservar una habitació des de casa, però era una mica car.
Tornem al càmping, ens donem una merescuda dutxa, sopem les hamburgueses i a dormir.
| Dia 24 . Dimecres 29 . 378km . Tau – Åros |
El dia s’aixeca força clar. Recollim, esmorzem i cap a la carretera. Creuem el ferry de Oanes a Lauvvika i en lloc d’enfilar per
la E39 ens dirigim a la darrera de les carreteres turístiques nacionals, que bordeja tota la costa. Al començament molt bé, però
cap a les 2 del migdia el temps canvia i es posa a ploure, així que a Egersund tirem cap a l’interior a buscar la E39 i anem per
la via ràpida a Kristiansand. Demà hem d’agafar el ferry a primera hora i volem mirar si hi ha possibilitat de comprar avui el bitllet
per assegurar.
Arribem al port sense cap problema i a aquella hora està tot tancat i no hi ha ningú. El lloc és enorme, res a veure amb els petits
embarcadors que portem veient tot el viatge. Aquests ferrys son enormes, i el lloc per embarcar és com el pàrquing del Carrefour,
però com que avui ja no en surt cap més, doncs el lloc és buit, excepte per unes quantes autocaravanes que ja son allà esperant a
l’endemà. Hi ha dos ferrys a primera hora: el de Colorline a les 8 i que triga 3 hores i quart i el de Fjordline a les 8:30 que triga
dues hores i quart. Qualsevol ens va bé, però per ser allà amb temps de comprar el bitllet i embarcar, hem de dormir a prop.
A Kristiansand mateix no trobem res, així que ens fiquem per la carretera de la costa, i al cap d’uns quants kilòmetres trobem
l'Åros Feriesenter. La carretera per la que hem vingut no és molt bona, però som
molt a prop de la E39, així que demà en un moment ens plantaríem al port. El problema és que només tenen cabines de 4 a 600 nok,
però no tenim gaires opcions, i quan anem a acceptar la noia ens rebaixa el preu a 500 (68€) ja que de fet només som 2. Collonut!
La cabana és preciosa, amb bany i cuina totalment equipada.
El lloc també està molt bé, al costat de la platja i amb tota una zona de jocs per nens. Com que ja estem fora de temporada, el càmping
és casi buit del tot.
| Dia 25 . Dijous 30 . 417km . Åros – Wanderup |
Fem una matinada impressionant, a les 5 del matí. Tant d’hora ni tan sols esmorzem, carreguem i anem disparats a Kristiansand. Aquest
matí el port no té res a veure amb ahir per la tarda: l’esplanada està abarrotada de cotxes, els primers ja estan embarcant i tot.
Anem a l’oficina i comprem els bitllets pel de les 8 i ens posem a la cua. De fet, som casi els últims en embarcar.
Lligada la moto, deixem tota la roba de cordura a unes taquilles i anem a fer un esmorzar com deu mana: ous remenats, bacon, patates
i mongetes amb tomàquet. Anem a les botigues a comprar alguna cosa més per acabar les corones que portem i fem unes voltes pel vaixell,
que és enorme en comparació amb els ferrys que portem les darreres setmanes.
Desembarquem a Dinamarca, fem uns quants kilòmetres i parem a dinar en un McDonald’s, on trobem informació del parc
Legoland de Billund, molt a prop d’allà. Si no anéssim tan justos de temps, em
desviava per fer-hi una visita! Llàstima no haver-ho previst. En fi, que seguim carretera, amb un paisatge totalment diferent del
norueg, entrem a Alemanya i arribem a l’hotel que teníem reservat a
Wanderup, només creuar la frontera.
Descarreguem, ens canviem i anem a un Aldi a comprar sopar i menjar pel tren de demà: pa, amanides de llenties, de mozzarella, amanida
verda, safates de sushi, currywurst, llaunes de salmó, galetes... Sopem a l’habitació, veiem una mica la tele
(South Park en alemany, per fi entenc alguna cosa) i a dormir.
| Dia 26 . Divendres 31 . 166km . Wanderup – Hamburg |
Esmorzem al buffet de l’hotel, no massa gran però molt bo. L'hotel és molt petitet, però té força d'encant.
Carreguem i tirem cap a Hamburg, on hem de tornar a agafar el tren. Doncs arribem a l’estació amb temps i sense gaires problemes,
ens registrem i quan és l’hora embarco la moto.
La gent que la lliga aquí no té res a veure amb els de Narbonne: dos tios per moto i un encarregat que ho controla tot, i que va
arribar a fotre bronca a un que no lligava les 4 corretges en l’ordre correcte. Fins i tot, com que una de les corretges em tocava
una mica un tub d’escapament, van anar a buscar un pedaç de neoprè perquè no fregués. Impressionant!
Pugem al tren amb tot l’equipatge, i quan arribem al compartiment que ens toca hi ha un matrimoni gran d’alemanys que el primer que
fan és criticar-nos que duguem tant d’equipatge. Els hem d’explicar que no podem deixar res a la moto, però allò serveix per descobrir
que son uns toca-collons. Quan ho hem entaforat tot i ens hem tret la cordura, vaig a fer un darrer cop d’ull a la moto.
Quan torno al compartiment també hi ha el Biel, un noi català que també trona a casa. Bé, al menys el viatge no l’haurem de fer només
amb els dos bordes. Com que els compartiments son de 5 llits i 3 son lliteres altes, ells dos es demanen els dos llits de sota. A
nosaltres ens assembla molt be i ens instal·lem als de dalt.
Ja en viatge, després de més d’una mostra de poca educació de la dona, ens posem a sopar tots al compartiment. En acabat, i quan es
disposen ja a preparar-se per dormir, descobreixen que els llits de sota son una mica més estrets perquè tenen el respatller per poder
seure. A cagar! No Havíeu triat vosaltres? Doncs a aguantar-se. Els deixem renegant i nosaltres tres anem al vagó restaurant a fer una
birra. A la poca estona ve la dona a dir que han aconseguit que els canviïn al compartiment del costat. Perfecte, menys problemes.
Tornem al nostre compartiment i a dormir.
| Dia 27 . Dissabte 1 . 275km . Narbonne - Sant Boi |
Com en el viatge d’anada, ens porten l’esmorzar al compartiment. Muntem la taula i esmorzem els tres estupendament.
Cap a la 1 del migdia arribem a Narbonne, i des de l’estació de passatgers ens tornen a portar en bus al descampat on hi ha el vagons
amb els vehicles. Per megafonia anuncien que els motoristes que anem en direcció sud anem amb molt de compte perquè bufa molt de vent.
Home, ja conec la carretera i ja l’he fet amb vent, però si ho avisen així anirem amb compte. Carreguem la moto per darrer cop i amb
un dia preciós ens dirigim cap a la frontera. Doncs si, per l’autopista bufa un vent brutal i haig d’anar molt en compte, però no tenim
cap problema.
Arribem a La Jonquera, omplim el dipòsit (ja a “només” 1,55 €/L) i prop de Girona parem a dinar uns bocates en un àrea de descans. Res a
veure amb les àrees de noruega! Allà ens adonem de que s'ha perdut la goma que cubreix la plataforma esquerre del darrera. Bé, si això i
la torçada de la parrilla d'equipatge (que no ha donat més problemes) era tot el que ens havia de passar a la moto, jo ja firmo.
Sobre les 5 de la tarda arribem a Sant Boi. Fi del gran viatge. Norkapp conquerit!!
